Tot comença a les 9:00 del diumenge. Els irreductibles collistes, s’apleguem al voltant de el seu pendó (de vegades algú s’equivoca de pendó/na i passa el que passa!). És el moment de la retrobada. Es produeix una amalgama de collistes: “trasnochats”, amb restes evidents dels estralls de les nits passades,…el que comunament es coneix com “la peste al vino” vaja!, que es barregen amb d’altres acabats d’aixecar, nets i polits, amb els ullets garapinyats, i amb oloreta de perfums d’orient (o sigui, comprats al “chino”).
Quan donen l’ordre de començar el cercavila els collistes s’agrupen darrera el pendó, i s’enfilen pels carrers de Lleida, donant pel sac i demanant aigua als conciutadans! No és bonic això!!
Quins moments de germanor com quan els collistes es passen la bota de vi (convenientment carregada de “vinacho peleon”)
Quins moments inoblidables, com quan el Padrí del violí ens deleita amb la seva música (sincerament espero que l’home no hagi palmat per l’edició d’enguany!) (vegeu moments estel·lars a continuació)
Quins moments de disbauxa, com quan el sonat de la “kina kreu” es llança pel terra a saco (també, sincerament espero que l’home no hagi palmat!) (vegeu moments estel·lars a continuació)
Quins moments d’adrenalina a dojo, com quan la penya es llença pendent avall del castell, i es por entonar allò de “t’ha esshho daaanyooo?”
Quins moments refrescants, com quan quatre indocumentats gaudeixen de l’aigua pútrida de les fons ornamentals de la nostra estimada ciutat!
I finalment aquest entranyable esmorzar reparador (o simesnó esmorteïdor dels cubates i/o birres que hagin pogut caure pel camí) que ens tenen preparat quan arribem a la colla!
