Categorías de portfolio: Activitats

Tot l’Aplec té un caire festiu, però podem parlar de dos moments especialment moguts:
El dissabte tarda – nit i la tarda del diumenge.
Iniciem la festa del dissabte amb el Concurs Mundial de Polvoró-Cervesa-Polvoró, i després de sopar, la nit del dissabte i fins ben entrada la matinada de diumenge, la colla esclata en una festassa.
La penya – generosos que som – convidem a tots els parroquians i parroquianes a degustacions de cervesa i txupitos. «Tot per la patilla», això sí, trobareu guardioles habilitades a les barres que esperen els vostres donatius. No oblideu la dita «si voleu beure pel morrillo, poseu de tan en quan un eurillo».

La tarda del diumenge, per alguns collistes, és el millor moment de la festa. Txupitos i birres a discreció, música a tope, stripteases amateurs… tot el que el cos aguanti, que ja tindrem un any sencer per a recuperar-nos.

Al Caragolillo estem per la musica en directe. També ens va l’enllaunada, a càrrec del nostre DJ Miguelungo i els seus padawans trasnochats, però amb els directes de la Banda del Caragolillo ho petem! una banda de debò.

Com que som així de generosos/es i txulos/es, al Caragolillo no restringim el concert als collistes de la Penya, tothom i es convidat, i tot plegat s’esdevé un espectacle multitudinari ple de Sexe (segur), Drogues (legals) i Rock and Roll (de Ponent).

A la zona de ball es crea la disbauxa, amb els caragolillos i les caragolilles fent equilibris per a compaginar el pas de la oca d’Angus Young amb el consum (moderat) de cubates i birres…gent que s’arrenca a cantar els cors en anglès al més genuí estil d’en “Cañita Brava”: “…ohhh oh livin on a pralle…; ”…noc noc noc in de geven dor…”.

De groupies no ens falten, i qui sap, pot ser un dia es decidiran a ensenyar les popes i tot, … sinó sempre es quedaria convidar a algues activistes de Femen…

També tenim Caragolillos espontanis que tenen el seu minut de glòria a l’escenari: qui no recorda a en David cantant temassos dels Creedence, o a en Batana emulant a Barricada, deixant-se la gola i l’enteniment… se’t posa la pell de Gallina.

És una activitat que es practica normalment el diumenge a la tarda, quan la penya, un cop paït el dinar, ja s’ha entonat prou a base de txupitos, zumalacapotes, sangries i altres fórmules magistrals, i encara té energies per cremar.

Cal certa destresa i capacitat per mantenir la verticalitat, cosa, a aquestes alçades de l’aplec es qüestionable.