Tot comença a les 9:00 del diumenge. Els irreductibles collistes, s’apleguem al voltant de el seu pendó (de vegades algú s’equivoca de pendó/na i passa el que passa!). És el moment de la retrobada. Es produeix una amalgama de collistes: “trasnochats”, amb restes evidents dels estralls de les nits passades,…el que comunament es coneix com “la peste al vino” vaja!, que es barregen amb d’altres acabats d’aixecar, nets i polits, amb els ullets garapinyats, i amb oloreta de perfums d’orient (o sigui, comprats al “chino”).
Quan donen l’ordre de començar el cercavila els collistes s’agrupen darrera el pendó, i s’enfilen pels carrers de Lleida, donant pel sac i demanant aigua als conciutadans! No és bonic això!!
Quins moments de germanor com quan els collistes es passen la bota de vi (convenientment carregada de “vinacho peleon”)
Quins moments inoblidables, com quan el Padrí del violí ens deleita amb la seva música (sincerament espero que l’home no hagi palmat per l’edició d’enguany!) (vegeu moments estel·lars a continuació)
Quins moments de disbauxa, com quan el sonat de la “kina kreu” es llança pel terra a saco (també, sincerament espero que l’home no hagi palmat!) (vegeu moments estel·lars a continuació)
Quins moments d’adrenalina a dojo, com quan la penya es llença pendent avall del castell, i es por entonar allò de “t’ha esshho daaanyooo?”
Quins moments refrescants, com quan quatre indocumentats gaudeixen de l’aigua pútrida de les fons ornamentals de la nostra estimada ciutat!
I finalment aquest entranyable esmorzar reparador (o simesnó esmorteïdor dels cubates i/o birres que hagin pogut caure pel camí) que ens tenen preparat quan arribem a la colla!
La mecànica del concurs és la següent: es tracta de beure/menjar una seqüència de cervesa-polvoró-cervesa-polvoró-cervesa en el mínim temps possible; hi ha una eliminatoria previa i els millors passen a la gran final.
Aquest any promet ser més emocionant perquè el campió d’altres anys, ha dit que no es presentarà; i és que aquest «paio» és un fenomen de la natura!. Ja seria hora que sorgís algú que li tregui la corona!. Estic segur que a la resta de les colles deu haver personal qualificat per la fita. Serà l’escollit, tocat de la mà de «Baco». Des d’aquí fem un repte formal a totes les penyes.
«El Golpe»
Una part de tequila «peleón»; (preferiblement marca TAKILA). Una part de refresc de llimona, (preferiblement Schweppes, però al final la gent barreja el primer que troba).
«Modus operandi«: s’agafa el txupito amb una mà, fent efecte de buit (aplicant el teorema de Johnie et al.); s’aixeca la pòcima i es colpeja contra la taula (amb prudència, no sigueu animals!). Els resultats són sorprenents. Si voleu iniciar-vos en aquest art mil·lenari no dubteu en demanar assessorament tècnic a qualsevol dels mestres caragolillos que pul·lulen per la zona, que no dubtaran en fer les classes teòric-pràctiques que calguin.
«El Bully»
Un altra creació de la factoria «Distrito». El combinat en qüestió consisteix en barrejar una part de bourbon (també «peleón» que «la cosa está muy mala») amb una part de llima. Aquest elixir dota als penyistes de forces inusitades, que qual irreductibles gals, estan en disposició de fer front a qualsevol adversitat. S’ha d’anar amb compte perquè passa fi però col·loca de mala manera.
Aquesta activitat va sorgir de manera espontània l’edició de l’Aplec de 2004: diumenge a les 6 de la tarda, calor asfixiant, un collista que casualment estava regant la parcel·la, multitud de preciositats degustant els últims txupitos, una tarima de ball habilitada, cossos perlats de suor, cervesa a dojo… he dit ja que n’hi havia multitud de nenes maques?,…i com és lògic va començar la remullada!!
Com que al Caragolillo som així de txulos/les, i si ens posem som d’allò més igualitaris/es, vam decidir que el concurs també s’estengués al calçotets (gayumbos segons nota del traductor) . Els resultats acostumen a ser, – en mesura del calibre, l’estat anímic, la temperatura de l’aigua, el grau de “pelotasso”, i la química moderna… – d’allò més trempat!
Any rera any el nivell (i el que no és el nivell) va pujant. Ja incorporem duos, coreografies “trasnochades”, tanguilles, i nus integrals – o sigui sense refinar, es a dir, amb palla i tot, bé millor no continuar amb el tema…
Faci calor o no, us convidem a participar a l’edició d’enguany, que promet ser d’allò més catxondo!..i ja sabeu que tots els participants rebran un obsequi commemoratiu de la fita.
